El dia a dia - #CadaEstrellaQueFem

Més enllà d’una Estrella: Comença El Dia a Dia

Fer una Estrella a una terrasseta és fàcil… però fer-la de debò, fer-la fer-la, té al darrere molta feina, molts llocs, moltes mans. Perquè una Estrella no es fa d'avui per demà. Una Estrella es fa en el dia a dia: a la nostra pròpia malteria, als camps d’ordi i d’arròs, a la plantació de llúpol i, és clar, a la fàbrica.

Per això, a partir d’avui, et presentem aquesta sèrie mensual on podràs seguir en detall els protagonistes, ingredients, processos i, en definitiva, tot allò que passa al darrere de #CadaEstrellaQueFem.

Plantació de llúpol

Preparant el terreny per la primavera

08.34h — Aquí als nostres camps ningú no diria que hi ha llúpol plantat. Però n’hi ha, encara que entre la boira només s'hi vegin uns pals d’uns 6 metres clavats a terra en fileres. “El llúpol és una planta perenne, és a dir, que no s’ha de plantar cada any; el que passa ara a l’hivern és que el rizoma queda latent sota terra i no surt fins arribada la primavera”, ens explica C. Abella, encarregat de la plantació. “Ara el que fem és llaurar la terra per combatre les plagues sense utilitzar insecticida”, apunta. A banda de llaurar, en aquesta època de l’any aprofiten per adobar la terra amb compost per tal d’alliberar nutrients que afavoreixin el creixement proper de les plantes. I caldrà un munt, perquè quan el llúpol, que és una planta trepadora, comença a escalar la corda de sisal (totalment vegetal, biodegradable i ecològica) arriba a créixer 20cms al dia. “Si t’hi fixes prou, pots veure en directe com creix, fins i tot”, comenta Abella, mig en broma mig seriosament.

"El rizoma de llúpol a l’hivern queda latent sota terra i no surt fins arribada la primavera"

C. Abella

Malteria 

Del remull a la germinació: hora de fer malta

13.14h — L’aigua corre a la caixa de germinació i assecat número 4 de la nostra malteria, senyal de que l'estem omplint. Uns aspersors al sostre deixen caure una mescla d’ordi i aigua que van formant petits turonets. Des de certa distància, semblen fets de sorra humida. Però quan en T. Ramo, director de la malteria, s’apropa i agafa una palada, veiem clarament que es tracta d’ordi en una fase molt inicial de germinació. “Després d’un remull de 24 hores posem l’ordi en aquestes caixes durant 5 dies més fins que acaba de germinar, i després ja el podem assecar i torrar”, ens explica. Tot i que aquí en diuen “caixes”, aquestes són més aviat sales grans com una pista de bàsquet, on hi caben 232 tones d’ordi, que serviria per produir, segons els càlculs d’en Ramo, "uns 4 milions d’ampolles de 33cl d’Estrella Damm".

“Mantenim la sala en unes condicions controlades de temperatura i humitat que van canviant a mesura que avança el procés, —comenta Ramo, que porta més de 30 anys treballant amb nosaltres—. La idea és donar-li oxígen a l’embrió per propiciar que germini i formar així la malta”.

"Després d’un remull de 24 hores posem l’ordi en aquestes caixes durant 5 dies fins que acaba de germinar"

T. Ramo

Camps d’ordi 

Sembrant les últimes varietats de l'any

16.01h —Comença una nova jornada a les instal·lacions de R. Camarasa, agricultor i emprenedor agrari. Camions, graners, laboratori i, per suposat, camps d’ordi i altres cereals són el dia a dia d’en Camarasa, que treballa amb Damm des de ja fa gairebé 40 anys. “Aquí tenim una doble funció —ens explica—, per una banda investiguem amb noves varietats d’ordi i, per l’altra, proveïm els agricultors de la zona amb aquestes varietats”. I, és clar, després de distribuir les llavors entre els pagesos dels voltants, els hi compren la collita per poder-la classificar, emmagatzemar i finalment per suministrar-nos l’ordi idoni per a que poguem seguir fent Estrella.  

“Ara a finals de gener estem acabant de sembrar els últims camps d’ordi de l’any”, ens comenta, tot assenyalant els cartells que indiquen les diferents varietats. “Tot i que per fora els grans d’ordi són iguals, per dins canvien molt”.

"Ara a finals de gener estem acabant de sembrar els últims camps d’ordi de l’any"

R. Camarasa